Hola jaios, dic lo de jaios perquè ens agradi o no ens fem grans això si com que prenem vi ens fem grans però millor, os explico.
En els últims anys sembla com si el vi ves “sortit del armari”. Històricament el vi va suportar el sambenito de ser considerat una droga euforitzant, enemiga de la salut, i les seves virtuts sistemàticament asservides pels efectes secundaris del abús del alcohol. Avui el vi es considera ja un aliment que, en las dosis adequades aporta grans beneficis per la salut. I sobre tot, es un gran aliat de la vellesa. Cada cop son mes nombrosos els estudis que demostren que el vi ajuda en la prevenció de infermetats com l’alzheimer i infermetats cardiovasculars. S’ ha convertit, pues, el que ja els nostres grans intuïen empíricament: que, pres amb moderació, ajuda a una millor qualitat de vida en la tercera edat. Amb el pas dels anys som mes propensos a patir infarts de miocardi, trombosis venoses o càncers. Però segons recents investigacions al respecte, el vi es especialment actiu en la prevenció de determinats tipus de infermetats, sobre tot les que afecten a la població de major edat. Te efectes beneficiosos en diferents situacions clíniques i patològiques, tals com las cardíaques i la demència senil i a mes a mes del alzheimer. El vi te mes de 200 substancies actives, com metalls, ions i vitamines. Lla que mes s’ha investigat es una substancia fenòlica beneficiosa per l’arteriosclerosi i el nostre amic el colesterol o millor dit enemic, i que es troba sobretot en el vi negre. Es el famós trans-resveratrol, que es com un antibiòtic que la pròpia soca produeix en el moment de la maduració per que no es vegi perjudicada per un fon que la destrueix. També s’han detectat efectes positius del vi sobre la trombosi, ja que evita que las plaquetes s’agreguin, disminuint els infarts aguts de miocardi.
Segons els científics experts en la matèria, el consum moderat del vi ens allarga la vida. L’OMS aconsella 3 copes de vi al dia, sempre acompanyades de menjar. Per primera vegada s’estudià el seu efecte directe sobre las cèl·lules cardíaques, comprovant-ne la seva capacitat per prevenir la fibrosi, que afecta a persones hipertenses amb fallida cardíaca.
Son ja coneguts els efectes del resveratrol en la prevenció de coàguls sanguinis i en la reducció del colesterol. Ara s’ha demostrat la seva capacitat per prevenir la fibrosi, una condició que es dona en persones hipertenses o amb fallides cardíaques, que consisteix en que s’activa una producció excessiva de col·lagen en el cor, perdent aquest capacitat de bombejar sang de forma eficient.
El resveratrol, també s’ha l’atribueix propietats anticancerigenes, es troba en major concentració en el raïm negre, el most i el vi negre
Noi, després de llegir tot això, em donen ganes de veure vi, encara que no m'agradi gaire.
ResponderEliminarEs molt interesant saber més coses sobre el vi.
Per a mi, la qüestió no era tant si el vi era bo per a la salut o si era dolent. Qualsevol menja o beguda es bo o dolent en la mesura de la quantitat que prenguem. El meu problema no era l’ús si no l’abús d’aquest deliciós nèctar el que podia fer perillar la meva salut en contes de millorar-la. Jo sempre he estat d’aquells que podien resistir qualsevol cosa tret de la temptació i el vi era massa bo com per prendre’l a petites dosis. Gracies a Deu jo també he madurat com qualsevol bon tintorro i des de fa ja uns anys puc dir que gairebé només prenc, tret d’alguns dies especials, la dosi diària recomanada per aquest bon article.
ResponderEliminarNo espero viure per sempre ni gaudir fins l’últim dels meus dies d’una salut de ferro però si que espero poder beure les meves copetes de vi fins al final. Si no, ja hauré mort una miqueta, molt abans de desaparèixer.